No cal dir que les subvencions rebudes varen ser insuficients per construir un local social del CF Begues. Una vegada més, l'esperit solidari dels beguetans es va posar en marxa, contradient el que ells pensen sobre si mateixos en el sentit que els manca la constància per tirar endavant una iniciativa després d'uns primers moments d'eufòria.

Aquesta afirmació es pot rebatre amb molts exemples al llarg de la història de Begues. Begues, un petit poble de nucli dispers fins al segle XIX, ha estat sempre nodrit d'un fort esperit associatiu i solidari. Les antigues confraries religioses, les entitats amb continguts socials com el Sindicat Agrícola, l'Ateneu, cal Pere Vell o el Petit Casal, llocs de trobada i participació com la Coral, una entitat ben arrelada des de primers de segle o també els grups de teatre o d'esplai. I sobretot és destacable la perseverança en el terreny esportiu que al llarg dels anys no ha minvat sinó que ha augmentat les possibilitats dels habitants del poble i del jovent que ha pogut gaudir d'una oferta esportiva diversa.

Gràcies al tarannà dels beguetans es va poder dur a terme una obra que està en la memòria de tot el poble, la construcció del desitjat local social del CF Begues, veritable obra col·lectiva en què participaren col·laborant amb 3.462 hores de treball personal, principalment en dissabtes i diumenges, robant hores al descans, cent noranta-sis persones entre socis i simpatitzants, als quals cal afegir les nombroses aportacions de materials i diners fets pels industrials i artesans de Begues. Així va començar a néixer l'any 1975 el "Casal Cultural Esportiu de Begues".

El Casal va esdevenir una fita per a tots els que intervingueren en la seva construcció, i també un repte. Un exemple del que va significar per moltes de les persones que posaren esforç i il·lusió la tenim amb en Joan Marce Parellada, membre de la Junta Directiva, que el mateix dia de la seva mort signava la donació de 100.000 pessetes destinades a aquest projecte.