| Entrevistes | |
|---|---|
Josep Santolaria |
|
 |
Data de l'entrevista: 2011-02-10 13:56:00 (per Xavier Viñas Vilella i Albert Escala)
Dades personals: Nom: Josep Santolaria Relació amb l'equip: Tresorer Altres dades: |
|
Introducció:
En aquesta entrevista us portem a un beguetà molt il·lustre. Es diu Josep Santolaria i aquest any està d’aniversari. Porta 25 anys a la junta del Club de Futbol Begues. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala Per començar, recordes amb quins presidents has estat a la junta? Josep Santolaria Jo vaig començar l’any 1982-1983 amb Josep Tutusaus amb qui vaig estar set anys. Després com que aquest xicot es va casar i no podia continuar ho va agafar el Ramiro Pasqual, que en pau descansi. Vaig estar dos anys amb ell: des del 1985 al 1987. Després vam anar a l’ajuntament per coses que s’havien de fer i com que és la casa de la “sí sí”, que sempre et diuen que si i després, una setmana abans de començar, ens van dir “això no i això no”. Llavors, el senyor Ramiro Pasqual lògicament amb tota la junta ho vam deixar. Aquí ho va agafar en Pere Viñas des del 1987 fins al 1991. Jo no estava dins de la junta. Llavors, quan ho va deixar en Pere Viñas per lògica ho va tornar a agafar el Ramiro Pasqual, que va estar del 1991 al 1993. Llavors, jo amb ell ja li portava els comptes. Després d’en Ramiro, va agafar el relleu en Jaume Escala que, també, en pau descansi. Ell hi va estar del 1993 al 1997. Seguidament, ho va agafar en Candelo Moreno que hi va estar des de 1997 a 2001. Quan ho va deixar, el relleu el va agafar l’Àngel Pasqual, actualment, el meu gendre que va estar des de 2001 fins al 2005. La junta d’aquests anys va plantejar-se deixar-ho però hi va haver una persona, en Joan Pere Puig, que va tornar a agafar les regnes del 2005 al 2009. Ho va deixar perquè la junta es va cansar. Al futbol cada quatre anys canvien de junta i això provoca que molta gent es cremi perquè no surten les coses com volen. En aquest punt, vam tenir la gran sort que ho va agafar en Daniel Llompart, des del 2009. Llavors, des del 1982 fa 25 anys que estic a la junta. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. - Amb tots aquests anys que has estat a la junta, quin és el millor equip que recordes? Josep Santolaria Home, el millor equip que recordo en són diversos. Ara, amb molt de gust jo us diré que vam tenir la gran sort de pujar un any (1994), que llavors anàvem a Ràdio Vilafranca i que en tinc aquí una fotografia. Aquest any va ser quan vam pujar de categoria. Vam quedar primers amb 34 punts, cosa que avui en dia som els campions d’hivern amb 40 punts. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala A.E. – Com es que s’aconseguien tants pocs punts llavors? Josep Santolaria Perquè això estava fet així. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. – Creus que abans l’estil de futbol era molt diferent? Josep Santolaria L’estil del club de futbol Begues sempre ha estat el mateix per més entrenadors que han passat i tots molt bons per cert. Llavors, però, cal afegir que comencen la temporada amb 25 jugadors i acaben amb 18. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala A.E. – En tots aquests anys que portes a la junta, deus tenir moltíssimes anècdotes. Alguna que et vingui al cap... Josep Santolaria Sí home, jo m’enrecordo que em van venir a buscar quan llavors no vivíem aquí, però érem fixos. Em va venir a buscar el Tutusaus juntament amb el Richard un dissabte per la tarda perquè m’incorporés a la junta. Jo vivia a Barcelona i els hi vaig dir què podia fer si vivia allà i em van comentar que ja em trobarien alguna cosa. Durant els primers anys vaig ser el que portava el botiquí, tot i que no en sabia res. Un es feia mal i jo sortia amb el botiquí a donar-li l’aigua o l’spray que llavors hi havia. Però, va ser tant l’anècdota que us explico que un dia em vaig quedar dins del camp. Vaig clavat. No vaig poder continuar i em van haver de treure a mi a part del jugador que es va fer mal. Llavors, l’endemà que era diumenge vaig haver d’anar d’urgències a Barcelona i em va dir que havia d’estar una setmana al llit. Vaig anar a un massatgista molt bo que em va arreglar però no em podia visitar perquè no tenia hora. Però, li vaig dir una gran mentida cosa que no l’havia dit mai. Li vaig dir que estava allà a Begues que havia baixat expressament i que anava amb dues crosses i que no podia caminar. Aquell home em va dir: “Miri, esperis i quan tingui un moment mirem el que li puc fer”. Amb mitja hora que em va tenir, després vaig sortir amb les crosses, però agafades a les mans i caminant normal. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala Hi ha molta gent que et coneix per la teva vinculació al club però per la gent que no et coneix, quina és la teva tasca al club? Josep Santolaria Des del Ramiro i des del 1985 em va fer que portés els comptes. Això vol dir fer de tresorer. Potser perquè vaig estar treballant durant 40 anys en un banc i els deu últims fent de caixer en un banc molt important. Llavors, havia tocat molts bitllets i em tenien molta confiança. Per més que n’he vist, mai n’he tocat cap que no fos meu. Des de llavors porto els comptes fins avui i espero que mentre tingui el cervell serè i em vulguin continuaré. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala A.E. – Normalment, portar l’àrea econòmica del club no sol ser gaire gratificant. Quines coses bones t’aporta la teva tasca de tresorer? Josep Santolaria Jo ara fa tres anys que cobro, però havia estat 22 anys sense fer-ho. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. – Però, personalment què t’aporta? Josep Santolaria A mi m’agrada portar els comptes, tenir-ho tot controlat i, també, que em controlin a mi. Jo sóc d’aquelles persones que no faig anar l’ordinador. Una vegada vaig proposar a la junta comprar un ordinador, però com que era tan flamenca em van dir: “per un cop a l’any que necessitem fer els rebuts..”. Llavors, es feien a mà. Clar, jo vaig dir que no podia ser perquè si hi havia 600 rebuts, fets a mà quedaven catastròfics. Llavors, el que vam mirar és que una persona que treballava dins de l’ajuntament ens fes les etiquetes dels rebuts. Ens ho va fer, però vaig tenir la mala sort que aquest xicot se’n va anar. En vam buscar un altre que ho fes. Jo li donava les altes i les baixes i anava fent. Però, ara això ja s’ha acabat. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. – Estàs insinuant una espècie de canvia. Nosaltres el que et volíem preguntar és que ens diguis que ha canviat en tots aquests anys que portes a la junta? Josep Santolaria Depèn de la junta que hi ha. A la junta anterior, ja hi havia persones que sabien fer anar l’ordinador. Llavors, el que feia, com el que estic fent ara, és “debe, haber y saldo”, és a dir, entrades i sortides. La diferència era el que hi havia dins el calaix. Quan s’acabava el mes de juny, jo li cantava a una persona totes les partides i ell ho desglossava en tots els equips. Avui en dia tenim una altra persona que fa anar l’ordinador, quan abans havíem de pagar 225€ perquè ens ho fessin. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala A.E. – Durant aquests 25 anys, sempre has estat vinculat amb el Begues i has vist com passaven moltes juntes. Creu que s’ha anat millorant positivament? Josep Santolaria Cada junta té molta gent a dins. Aquesta temporada en som 11. Què passa? Que dels 11 les opinions no són totes les mateixes. Jo si faig moltes coses és perquè el primer equip en tingui. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. – Precisament sobre aquest tema. Ara que hi ha tants nens, com veus que hagi augmentat tant el nombre de jugadors? Josep Santolaria La lògica aquí Begues és que abans hi havia 1.700 habitants fa 45 anys. Ara estem al voltant de 7.000. Jo sempre era una de les persones que havia dit els nens ha jugar a futbol no, al col•legi. Llavors, quan tinguin 10 o 12 anys sí. Ara tenim 17 equips, si els pares no contribueixen com ho estan fent ara, i la mar de bé, no en podrem tenir 17. Si contribueixen, en podem tenir 27 si volem. A més, segons tinc entès l’ajuntament dóna un import bastant alt comparat amb d’altres de la comarca no donen res. Però, tot i així encara hauria de donar més del que dóna, pels equips que som. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala A.E. – Així doncs, què creus que li falta al club per millorar? Josep Santolaria El que li falta és tenir gent que s’incorpori dins del club i en tasca de fer feina. Però avui en dia molta gent que està dins del club ja fa, però no és suficient. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. – En aquest sentit, què creus que falta compromís? Josep Santolaria Falta més compromís. Jo ho entenc perquè actualment jo ho puc fer perquè estic retirat, i tinc fills que ja són grans. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. – A part de la teva tasca al club com a tresorer, també sabem que ets un fidel seguidor del primer equip. Com vius els partits? Josep Santolaria Molt intensament. M’ha agradat sempre i he anat sempre, però no ve d’ara, sinó de fa 25 anys. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala A.E. – A fora també? Josep Santolaria També hi havia anat molt. Últimament ja no hi vaig tant. El motiu és perquè aquí hi ha dos equips que es va alternant els diumenges amb el primer equip. Llavors, si l’A juga fora jo ja em quedo aquí. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala A.E. – És la temporada del somni de l’ascens? Josep Santolaria Jo espero i desitjo que així sigui. Aquest any, també, tenim uns reforços que no havíem tingut mai. Ara tot just comencem la segona volta. Altres anys també havíem anat bastant bé, però no tant com aquest any. Jo espero que així continuï. Això sí, també haig de dir que tenim uns reforços que no els havíem tingut mai. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. – Sent campions d’hivern s’intueix la possibilitat de poder pujar. Què suposaria això econòmicament? Josep Santolaria Suposaria més despesa, perquè si avui un àrbitre costa 153€ cada partit. És de suposar que si pugéssim, l’àrbitre costaria almenys un 20% més. A més, hi hauria liniers. Això costaria més cèntims. Ara, què podríem fer? Ara paguem 30€ per les quotes, cosa que a l’any 1982 pagàvem 1.800 pessetes. Cada president ha augmentat, poc o molt, les quotes. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala A.E. – Amb la possibilitat d’ascendir hi ha alguna cosa pensada en el cas hipotètic que el Begues pugés? Josep Santolaria No s’ha pensat encara. Espero que al mes de febrer comencem a plantejar-nos què fem. Ara, potser hi haurà algú de la junta que dirà que s’ha deixar la possibilitat de pujar, cosa que no voldré jo. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. – Llavors, la sensació general que hi ha al club és que suposa un problema o, tot al contrari, suposa una oportunitat? Josep Santolaria És una oportunitat que no s’havia donat mai. A primera, seria una cosa mai vista. Encara queden cinc mesos perquè s’acabi. Però llavors s’haurà de pensar si anar als comerciants a demanar més publicitat o altres alternatives. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala A.E. – Josep, has pensat mai en plegar? Josep Santolaria Doncs, no. Mentre el cap em funcioni i el president em vulgui no. D’aquí a quatre anys, ja que el senyor Daniel Llompart ha d’estar sis anys (en fa dos que hi és), mentre em duri el cap per portar el “debe, haber y saldo” cap problema. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala X.V. – Bé Josep, per acabar l’entrevista, t’hem de felicitar perquè el nom del programa Pilota Llarga ve d’una frase mítica teva seguint els partits del primer equip i també per aquests 25 anys. Josep Santolaria Jo sempre he dit: “pilota llarga i que pugui córrer qui tingui més ànima o més cor”. Avui en dia ja no es fa tant. Fins i tot, el primer equip del Barça de tant en tant tira pilotes llargues. Xavier Viñas Vilella i Albert Escala Fins aquí la nostra entrevista. Esperem que hagueu passat una bona estona i fins la propera en què parlarem del futbol base amb en Domènec Guasch i Albert Cassassin. Josep Santolaria |
|
